| Tipus | any 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1053 (mliii) |
| Islàmic | 444 – 446 |
| Xinès | 3749 – 3750 |
| Hebreu | 4813 – 4814 |
| Calendaris hindús | 1108 – 1109 (Vikram Samvat) 975 – 976 (Shaka Samvat) 4154 – 4155 (Kali Yuga) |
| Persa | 431 – 432 |
| Armeni | 502 |
| Rúnic | 1303 |
| Ab urbe condita | 1806 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| seglex - seglexi - seglexii | |
| Dècades | |
| 1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080 | |
| Anys | |
| 1050 1051 1052 - 1053 - 1054 1055 1056 | |
.png){kind=link}
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià. És el quart any de la dècada del 1050 i el cinquanta-tresè del seglexi i del segon mil·lenni.
Durant l'any 1053 Vladimir II Monòmac esdevé gran príncep de Kíev i es construeix el saló del Fènix del temple budista Byodo-in de Kyoto, al Japó. Neixen Ramon Berenguer II de Barcelona i l'emperador del Japó Shirakawa, i mor l'escriptor xinès Liu Yong.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1053 són Enric III, el papa Lleó IX; Constantí IX, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Abu Mansur Fulad Sutun, el sultà dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Farrukn-Zad, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- El comte Ramon Berenguer I de Barcelona, Girona i Osona s'emporta Almodis de la Marca, esposa del comte Ponç II de Tolosa, cap a Barcelona entre el 29 de juny i el 15 de febrer de 1054.[2]
- El comte Ramon I de Cerdanya és present a una assemblea presidida per l'arquebisbe Guifré a la catedral d'Elna juntament amb el comte Gausfred II de Rosselló i altres senyors dels Pirineus on s'acorda tornar a edificar una església dedicada a Santa Eulàlia. En aquest esdeveniment alguns autors consideren que es volia donar forma legal al fet que el germà de Ramon, Berenguer de Cerdanya hagués estat nombrat bisbe d'Elna pel seu pare l'any 1031.[3]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 15 d'abril, Wessex: el futur rei d'Anglaterra Harold Godwinson esdevé comte de Wessex després de la mort del seu pare Godwin.[4]
- 9 de juny - Saint-Denis: a la Basílica de Saint-Denis s'hi reconeixen les reliquies de sant Dionís de París.[5]
- 18 de juny - San Paolo de Civitate, Mezzogiorno: Batalla de Civitate. A la batalla es van enfrontar els normands, dirigits pel comte de la Pulla, Hunifred d'Hauteville, juntament amb altres membres de la Casa d'Hauteville, com Robert Guiscard, i un exèrcit format per suabis, italians i longobards, una coalició organitzada pel papa Lleó IX i dirigida al camp de batalla per Rodolf de Benevent, príncep de Benevent, i Gerard I de Lorena, duc de Lorena. La victòria normanda sobre la coalició aliada va marcar l'inici d'un conflicte que va durar fins al reconeixement de la conquesta normanda de la Itàlia meridional. En aquesta batalla, Lleó IX és capturat i empresonat.[6]
- Desembre - Merseburg: l'emperador Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic deposa el duc Conrad III de Baviera. Conrad fuig a Hongria i s'uneix a una coalició amb el rebel Welf de Caríntia.[7] Enric IV, el fill d'Enric III esdevé el nou duc de Baviera als 4 anys d'edat.[8]
- Fi de la revolta dels petxenegs: els petxenegs que havien creuat el Danubi cinc anys abans. Aquests demanen la pau després de la seva victòria en l'enfrontament contra l'Imperi Romà d'Orient, que es veurà obligat a pagar-els tributs i donar-els terres i dignitats.[9]
- Anglaterra: tot i l'oposició del papat, es celebra el matrimoni entre el rei Guillem el Conqueridor i Matilde de Flandes.[10] Aquest matrimoni és alhora per amor i per política. Tot i això, el papa Lleó IX no l'accepta perquè els cònjuges eren consanguinis de cinquè grau. Per reconciliar-se amb els eclesiàstics catòlics, la parella construeix a Caen dues grans abadies: l'abadia de la Santa Trinitat (l'abadia de les dones de Caen) i l'abadia de Sant Esteve (l'abadia dels Homes), on hi haurà les tombes dels dos reis.[11]
- Ambrun, Regne de França: es celebra un conlili presidit pel legat papal Hildebrand, el futur Gregori VII. Aquest deposa el bisbe de Gap, Ripert, acusat de simonia.[12]
Àfrica
[modifica]- 17 de desembre: una carta del papa Lleó IX nomena només cinc bisbes a Àfrica, mentre que a mitjans del segle VIII n'hi havia més de quaranta. Això demostra un declivi del cristianisme al Magrib.[13]
- Els almoràvits es dirigeixen vers el nord i conquesten el regne zenet de Sigilmasa entre els anys 1053 i 1055.[14]
Àsia
[modifica]- 8 de febrer: la inscripció de Sdok Kok Thom a Cambodja indica que el rei khmer Jayavarman II va establir la seva capital a Angkor després d'aver obtingut la independència de Java.[15]
- (aprox) Fujiwara no Yorimichi fa construir el pavelló del Fènix al temple Byōdō-in del Japó i s'hi fa l'estàtua de Buda Amitabha.[16]
Naixements
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- Ramon Berenguer II (m. 1082), el cap d'estopes, comte de Barcelona, Girona i Osona i comte de Carcassona, i comte de Rasès. Regnà conjuntament amb el seu germà bessó Berenguer Ramon II entre el maig de 1076 i la seva mort.[17]
- Berenguer Ramon II (m. 1097), el fratricida, comte de Barcelona en tots els comtats del seu germà bessó. Van governar conjuntament fins la mort de Berenguer Ramon, després governà en solitari fins el 20 de juny de 1097.[18]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]👁 Image 26 de maig: Vladimir II de Kíev (m. 1125), Gran Príncep de la Rus de Kíev des del 1113 fins a la seva mort. També fou príncep de Smolensk entre el 1073 i el 1078; príncep de Txernígov, entre els anys 1078 i 1094; i príncep de Perejaslau des del 1094 fins el 1113.[19]El Gran Príncep de Kíev Vladimir II Nonòmac neix l'any 1053. El retrat és de l'any 1672 👁 Image Chastelnòu d'Isèra, Comtat d'Albon, Sacre Imperi Romanogermànic: sant Hug de Grenoble (m. 1132), bisbe de Grenoble, fundador de l'Orde de Chalais. És venerat com a sant a l'Església catòlica.[20]Sant Hug de Grenoble neix l'any 1053 - Iorwerth ap Bleddyn (m. 1111), príncep de Powys, a l'est de Gal·les.[21]
- (vers) Maria d'Alània (m. vers 1100), princesa georgiana filla del rei Bagrat IV i emperadriu romana d'Orient, esposa de Miquel VII Ducas i de Nicèfor III Botaniates. Emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient.[22]
- Salomó d'Hongria (m. 1087), rei d'Hongria. Fill del rei Andreu I d'Hongria, Salomó governà Hongria des del 1063 fins al 1074, quan fou derrotat al camp de batalla pels seus cosins Géza I d'Hongria i Ladislau I d'Hongria, després de la disconformitat de la gent per la seva mala gestió. Se li perdonà la vida.[23]
Àsia
[modifica]👁 Image 7 de juliol - Japó: Emperador Shirakawa (m. 1129), 72è emperador de Japó.[24]Shirakawa, 72è emperador del Japó neix l'any 1053 - Toba Sōjō (m. 1140) monjo i artista japonès. Era fill de Minamoto no Takakuni.[25]
Necrològiques
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- (vers) 5 de gener: Rhys ap Rhydderch, príncep de Deheubarth, regne de Gal·les, germà del rei Gruffydd ap Rhydderch. Els dos germans van co-governar el regne entre el 1023 i el 1033.[26]
👁 Image 25 de març - Sázava, Bohèmia: sant Procopi de Sázava (n. 970), eremita i monjo txec, venerat com a sant per les esglésies ortodoxa i catòlica.[27]Sant Procopi de Sázava mor l'any 1053. Pintura de Josef Mathauser - 15 d'abril - Winchester, Hampshire: Godwin de Wessex (n. 1001), un dels nobles més poderosos del Regne d'Anglaterra sota el regnat del danès Canut II de Dinamarca i els seus successors. Canut el va distingir com a primer Comte de Wessex. Godwin fou el pare del rei Harold II d'Anglaterra i també d'Edith de Wessex, muller del rei Eduard el Confessor. Mor en un banquet reial i és succeït pel seu fill Harold.[28]
- 25 d'octubre - Saint-Aubin-sur-Scie, Normandia: Enguerrand II, comte de Ponthieu i senyor d'Aumale de 1052 a 1053. Era fill d'Hug II, comte de Ponthieu, i de Berta, senyora d'Aumale. Morí en combat qua estava ajudant al duc de Normandia Guillem I.[29]
- 7 de novembre - Efes, Imperi Romà d'Orient: sant Llàtzer de Mont Galesi (n. 972), monjo i estilita (asceta) romà d'Orient que fundà una comunitat monàstica al Mont Galesi, prop d'Efes.[30]
- Amalric I de Montfort, segon senyor de Montfort-l'Amaury.[31]
- Esteve II de Mercœur, prelat francès, bisbe de Puy des del 1031 fins a la seva mort.
- Hartwig de Bamberg, bisbe de Bamberg des del 1047 fins a la seva mort.
- Wulfsige de Lichfield, bisbe de Lichfield entre el 1039 i la seva mort.[32]
Àfrica
[modifica]Àsia
[modifica]- Abu-l-Fat·h ad-Daylamí, un imam zaidita del Iemen. Va morir en lluita contra els sulàyhides (Alí as-Sulayhí) el 1055. Fou enterrat a Dhamar.[34]
- Abol-Hasan Kharaghani, poeta i escriptor persa.[35]
- Liu Yong: poeta xinès durant la dinastia Song septentrional.[36]
Referències
[modifica]- 1 2 «El mundo en el año 1053 d. C.»(en castellà).[Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Aurell, Martin. Les noces du comte: mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213)(en francès). Publications de la Sorbonne,1995,p.413. ISBN 978-2-85944-251-4.
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 190-191. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Mason, Emma;Shoemaker, Robert Brink. The House of Godwine: The History of a Dynasty(en anglès). A&C Black,2004-03-04,p.79. ISBN 978-1-85285-389-1.
- ↑ Sismondi, Jean-Charles-Léonard Simonde de. Histoire des Français(en francès). Wouters, frères,1846,p.439.
- ↑ «Battle of Civitate | Italian history | Britannica»(en anglès).Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-11.
- ↑ Lyon, Jonathan R., ed. (2017). Noble society: Five lives from twelfth-century Germany. Manchester University Press, p. 110
- ↑ Robinson, Ian S. Henry IV of Germany, 1056-1106. Cambridge:Cambridge University Press,1999,p.22. ISBN 978-0-521-54590-7.
- ↑ Bréhier, Louis;Dagron, Gilbert;Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance. Éd. de février 1992. Paris:Michel,1992. ISBN 978-2-226-05719-8.
- ↑ Sismondi, Jean-Charles-Léonard Simonde. Histoire des Français(en francès). Treuttel et Würtz,1823,p.280.
- ↑ Pont, Barthelemy. Histoire de la ville de Caen: ses origines(en francès). Alliot,1866,p.411.
- ↑ Gautier, Théodore. Précis de l'histoire de la ville de Gap: suivi de notes et éclaircissements et de notices biographiques sur les évêques de cette ville(en francès). Éditeur non identifié,1844,p.18.
- ↑ Georges Jehel, Les étapes de la disparition du christianisme primitif en Afrique du Nord à partir de la conquête arabe, a: Clio - Voyage Culturel
- ↑ Rézette, Robert. Le Sahara occidental et les frontières marocaines(en francès). Nouvelles Editions Latines,1975,p.41.
- ↑ Golzio, Karl-Heinz. Geschichte Kambodschas(en alemany). C.H.Beck,2003,p.49. ISBN 978-3-406-49435-2.
- ↑ Totman, Conrad. A History of Japan(en anglès). Wiley,2000-06-27. ISBN 978-0-631-21447-2.
- ↑ «Ramon Berenguer II de Barcelona | enciclopedia.cat».[Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ «Berenguer Ramon II de Barcelona | enciclopedia.cat».[Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ «Volodymyr Monomakh».[Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ «1er avril Saint Hugues».[Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ John Edward Lloyd. A History of Wales from the Earliest Times to the Edwardian Conquest(en english). Longmans, Green, and co.,1911.
- ↑ «Marta de Geòrgia | enciclopedia.cat».[Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Kristó, Gyula;Makk, Ferenc. Az Árpád-ház uralkodói. Budapest:L.P.C. Könyvek,1995,p.69, 87. ISBN 978-963-7930-97-3.
- ↑ Ponsonby-Fane, Richard. (1959). The Imperial House of Japan, pp. 77.
- ↑ «In the Style of Toba Sōjō - Prince Shōtoku at Age Sixteen - Japan - Nanbokuchō period (1336–92) - The Metropolitan Museum of Art»(en anglès).[Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections; Repr. Cambridge:Cambridge University Press,2003,p.52. ISBN 978-0-521-56350-5.
- ↑ Wratislaw, A. H.«St Procop of Bohemia: A Legend of the Eleventh Century».Transactions of the Royal Historical Society,4,1876,p.439–448. DOI: 10.2307/3677929. ISSN: 0080-4401.
- ↑ «Godwine, earl of Wessex»(en anglès). Oxford Dictionary of National Biography.[Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Pierre Bauduin, La Première Normandie (Xe-XIe siècles)
- ↑ Cellarer.), Gregory (the. The Life of Lazaros of Mt. Galesion: An Eleventh-century Pillar Saint(en anglès). Dumbarton Oaks,2000. ISBN 978-0-88402-272-5.
- ↑ Bijard, Raphaël«Le premier conflit de l’ère capétienne (991 - 996) et sa phase de résolution (début du XIe s.) – leur influence sur la genèse du domaine royal et l’évolution de la cour palatiale».Le premier conflit de l’ère capétienne - First Capetian conflict (2022 updates),01-01-2020.
- ↑ Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections; Repr. Cambridge:Cambridge University Press,2003,p.219. ISBN 978-0-521-56350-5.
- ↑ «HANANEEL BEN ḤUSHIEL - JewishEncyclopedia.com».[Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "(al-)Nāṣir li-dīn Allāh".
- ↑ Mahshid Moshiri, Dictionnaire des poètes renommés persans: à partir de l'apparition du persan dari jusqu'à nos jours, Téhéran, Aryan-Tarjoman, 2007.
- ↑ «Liu Yong 柳永 | Global Medieval Sourcebook».[Consulta: 25 gener 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1053