| Tipus | any 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1050 (ml) |
| Islàmic | 441 – 442 |
| Xinès | 3746 – 3747 |
| Hebreu | 4810 – 4811 |
| Calendaris hindús | 1105 – 1106 (Vikram Samvat) 972 – 973 (Shaka Samvat) 4151 – 4152 (Kali Yuga) |
| Persa | 428 – 429 |
| Armeni | 499 |
| Rúnic | 1300 |
| Ab urbe condita | 1803 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| seglex - seglexi - seglexii | |
| Dècades | |
| 1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080 | |
| Anys | |
| 1047 1048 1049 - 1050 - 1051 1052 1053 | |
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}
L'any 1050 és un any comú començat en dilluns. És el primer any de la dècada del 1050 i el cinquantè any del seglexi i del primer mil·lenni.
Durant l'any 1050 neix Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic i moren l'emperadriu romana d'Orient Zoè Porfirogènita i l'inventor de les notes musicals, Guido d'Arezzo.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1050 són Enric III, el papa Lleó IX; Constantí IX Monòmac, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí; Abu Mansur Fulad Sutun, el sultà dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]
L'any 1050 als Països Catalans i Occitània
[modifica]En el comtat de Barcelona es documenta per primera vegada el nom de Sabadell i Ramon Berenguer I conquereix la Marca de Camarasa.
El comtat de Berga i Ripoll passa a ser governat per Berenguer Guifré després de la mort de Bernat I de Berga; però Berenguer deixa el comtat per esdevenir bisbe de Girona i el comtat de Berga torna a ajuntar-se amb els comtats de Cerdanya i de Conflent quan passa a ser governat per Ramon I de Cerdanya. A més, en el seu territori, a l'escrivania de Santa Maria de Ripoll s'hi produeixen còpies de les miniatures de Farfa i de Sant Pere de Rodes i s'hi consagra l'església de Sant Pere de Casserres.
En terres dels emirats andalusins, es comença a construir el castell de Tàrrega.
Els personatges més il·lustres que neixen durant l'any 1050 són el comte Ermengol IV d'Urgell i el bisbe sant Bertran de Comenge. Durant aquest any traspassen la princesa consort de Barcelona, Elisabet de Nimes; el comte Bernat I de Berga; el vescomte de Girona i de Cabrera, Guerau I de Cabrera; i el conseller d'Ermessenda de Carcassona i senyor de Besora, Gombau de Besora.
Esdeveniments
[modifica]Països catalans
[modifica]- Entre els anys 990 i 1050 Irsanus, Ilia, Dalmatius i Elisava juren fidelitat a Guifré de Cerdanya. Podria ser el jurament de fidelitat més antic conservat sobre la història de Catalunya.[2]
- Primera documentació escrita del nom de Sabadell
- Ramon Berenguer I conquereix la Marca de Camarasa.[3]
- S'inicia la construcció del Castell de Tàrrega.[3]
Comtat de Berga i Ripoll
[modifica]- Inici del govern de Berenguer Guifré al Comtat de Berga després de la mort del seu germà Bernat I de Berga. Al mateix any, quan aquest és escollit bisbe de Girona, el comtat passa a mans del seu germà gran Ramon I de Cerdanya, Conflent i Berga, que també és comte de Cerdanya i de Conflent. D'aquesta manera, el comtat de Berga es torna a ajuntar al comtat de Cerdanya després que el dividís el pare dels tres successius comtes, Guifré II de Cerdanya.[4]
- L'Escrivania de Santa Maria de Ripoll produeix còpies de Miniatures anomenades de Farfa i de Sant Pere de Rodes.[3][5]
- Es consagra l'església de Sant Pere de Casserres.[3]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 15 d'abril, Pasqua de Resurrecció - Roma: Inici del Concili de Roma.[6] El papa Lleó IX condemna per primera vegada el teòleg Berenguer de Tours per haver negat la presència reial. En els concilis de Tours, Brionne, Vercelli (setembre)[7] i de París (16 d'octubre) es renova aquesta condemna.[8] Berenguer de Tours criticava la interpretació tradicional de l'eucaristia i afirmava que el cos i la sang de Crist eren simbòlics, i que no estaven presents físicament en el pa i el vi consagrats. Fou condemnat a negar les seves postures, però mai va abjurar de la seva doctrina, tot i que es va retirar i es va recloure en un monestir proper a Tours, on morí l'any 1088.
👁 Image Macbeth d'Escòcia arriba a Roma per pasqua en pelegrinatge i distribueix plata entre els pobres.[8] El jarl de les Òrcades, Thorfinn Sigurdsson, descendent del rei Malcolm II d'Escòcia, acompanya a Macbeth al pelegrinatge i deixa de regnar el nord-oest d'Escòcia.[9]Frederic I de Suàbia neix aproximadament l'any 1050
- 16 de juliol, Sacre Imperi Romanogermànic: es menciona per primera vegada la ciutat bavaresa de Nuremberg.[10]
- 3 d'octubre - Regne de França: el papa Lleó IX consagra la catedral de Sant Esteve de Besançon i el seu cementiri.[11]
- Els exèrcits del rei Harald III de Noruega assolen i cremen la regió d'Hedeby, al sud de Dinamarca.[12]
Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Princips d'any: l'emperador romà d'Orient Constantí IX Monòmac signa una treva amb Toghril Beg I, sultà seljúcida.[13]
👁 Image 8 de juny - Adrianòpolis: Batalla d'Adrianàpolis.[14] Els petxenegs no aconsegueixen prendre la ciutat. Nicéphore Bryenne, amb un exèrcit de soldats auxiliars francs i varegs els obliga a que evaquin la Tràcia després d'una derrota sagnant. Tyrach, amb altres bandes s'instal·len a la zona del Danubi de Bulgària i ocupen Preslav.[13]Leopold II, marquès d'Àustria neix l'any 1050. A la pintura al fresc està al costat de l'abat Sigibold de Melk. Obra de 1745.
Àfrica
[modifica]- 1 de juny: comença l'administració del vizir al-Yazuri a l'Egipte fatimita, que finalitzarà l'any 1058.[15]
Àsia
[modifica]- Regne de Cambodja: inici del regnat del rei Udayādityavarman II que dura fins a l'any 1066.[16]
- Missioners budistes expliquen la seva doctrina al Tibet
Naixements
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- (vers) (a la viquipèdia en català posa a l'any 1056) (m. 1092), Ermengol IV d'Urgell, comte d'Urgell des del 1066, comte consort de Pallars Sobirà entre els anys 1077 i 1079, i comte consort de Forcalquier entre els anys 1079 i 1092. Comte aliat de Pere I d'Aragó i conqueridor de la conca del Sió i de zones de la Noguera.[17]
- (vers) Illa Jordà, Gers: sant Bertran de Comenge (m. vers 1123), bisbe de Comenge, venerat com a sant per l'església catòlica.[18]
Península ibèrica
[modifica]- Saraqusta: Abu al-Fadl ibn Hasdai (m. després de 1093), visir jueu de l'Emirat de Saraqusta de la cort dels emirs Banu Hud.[19]
👁 Image (vers) Llop Iníguez (m. 1093), segon senyor de Biscaia, que es posicionarà a favor del rei Alfons VI de Castella i Lleó després de l'assassinat de Sanç IV de Pamplona, cosa que fa que Biscaia, Àlaba, part de Guipúscoa i La Rioja s'uneixin al monarca castellà; a canvi aquest li dona aquestes terres al senyoriu de Biscaia (1082).[20]El rei d'Irlanda Muirchertach Ua Briain neix l'any 1050
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 8 de novembre: Sviatopolk II de Kíev (m. 1113), príncep de Nóvgorod del 1078 al 1088 i príncep de Turov entre els anys 1088 i 1093.[21]
- 11 de novembre - Goslar, Sacre Imperi Romanogermànic: Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic (m. 1106), emperador del Sacre Imperi entre els anys 1084 i 1105; duc de Baviera entre els anys 1053 i 1061 i entre el 1077 i el 1096; rei de Borgonya entre els anys 1056 i 1105; i rei dels romans entre els anys 1054 i 1087.
- (vers) Frederic I de Suàbia (m 1105), duc de Suàbia des de l'any 1079 fins a la seva mort. Fou el primer governant de Suàbia de la Casa Hohenstaufen.[22]
- Leopold II de Babenberg (m. 1095), marquès de la Marca Oriental de Baviera (Marca d'Àustria) des del 1075 fins a la seva mort. Primer donà suport a l'emperador a la Lluita de les Investidures, però va canviar de bàndol, cosa que feu que l'emperador el deposés abans que pogués recuperar-lo, tot i que va perre alguns territoris del sud de Moràvia.[23]
- (vers) Svend el Croat (m. 1097), príncep i croat danès, fill del rei Svend II de Dinamarca. Participa a la Primera Croada, on morirà.[24]
- Muirchertach Ua Briain (m. 1119), rei d'Irlanda des de l'any 1093 fins a la seva mort per la conquesta de Dublín.[25]
👁 Image Noruega: Olaf III de Noruega (m. 1093) (Olaf Haraldsson, el pacífic), rei de Noruega des del 1067 fins a la seva mort.[26]Svyatopolk II, príncep de Nóvgorod neix l'any 1050 - (vers) Otó II de Zutphen (m. 1113), senyor i comte de Zutphen des de l'any 1063 fins a la seva mort.[27]
👁 Image (vers) Kíiv: sant Alipi Petcherski (m. 1114), mosaïsta, pintor d'icones i orfebre de la Rus de Kíev. És considerat sant per l'església ortodoxa.[28]Sant Alipi Petcherski, pintor i mosaïsta de la Rus de Kiev neix aproximadament l'any 1050 - (vers) Compiègne: Roscelin de Compiègne (m. vers 1121) filòsof i teòleg francès, conegut per ser el fundador del nominalisme davant el problema dels universals.[29]
- (vers) Sofia d'Hongria (m. 1095), princesa de la dinastia Árpád, marquesa consort d'Ístria i Carnolia des del 1062 al 1070 pel seu matrimoni amb Ulric I i duquesa consort de Saxònia des del 1072 pel seu segon matrimoni amb Magne Billung.[30]
- (vers) Turgot de Durham (m. 1115), arxidiaca i prior de Durham i bisbe de Saint Andrews, Escòcia.[31]
- (vers) Waltheof de Northumbria (m. 1076), últim comte anglosaxó d'Anglaterra. Fou comte de Huntington (1065-1075) i comte de Northampton (1072-1075). Primer es sotmetrà al rei Guillem el Conqueridor (normand), però després s'hi enfrotnarà a la revolta dels comtes (1075).[32]
Àsia
[modifica]Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- 29 de juny: Elisabet de Nimes, comtessa consort de Barcelona (1039-1050) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer I des del 1039.[36]
- Bernat I de Berga, comte de Berga, segon fill de Guifré II de Cerdanya. El succeeix el seu germà Berenguer Guifré.[37]
- Guerau I de Cabrera, Senyor de Cabrera i Vescomte de Girona.
- Gombau de Besora, conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època. Noble del llinatge Besora. Era el senyor dels castells de Besora, Curull, Torelló, Pacs ,Cubelles, Eramprunyà, Montbui, Paladalmalla (Montornès) i molts altres feus i alous.[38]
Península Ibèrica
[modifica]- 8 d'abril - Còrdova: Ibn al-Iflili, filòleg, mestre i home de lletres andalusí. Fou un notable coneixedor de la poesia i la gramàtica àrabs.[39]
- Buezo, Burgos: (vers) santa Casilda de Toledo, dama islamica nascuda a Toledo que es convertí al cristianisme. És venerada com a santa per l'Església catòlica.[40]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]👁 Image 12 d'abril - Cava de' Tirreni, Mezzogiorno: sant Alferi de la Cava (n. 930) religiós italià venerat com a sant. És el fundador e l'abadia de Cava.[41]L'italià Sant Alferi de la Cava mor l'any 1050 - Juny - Constantinoble: Zoè Porfirogènita (n. 980), emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient des del 1028 fins el 1050. Va co-governar amb els seus marits, els emperadors Romà III Argir, Miquel IV el Paflagoni, Miquel V el Calafat i Constantí IX Monòmac, que també fou el seu successor. Durant el seu regnat l'Imperi Romà d'Orient perd territoris a Europa i Àsia de manera progressiva, tot i que també conquereix Armènia.[42]
- 8 d'octubre: Anund Jacob (n. 1007-1009), rei de Suècia des del 1022 fins a la seva mort.[43]
- 29 d'octubre: sant Eadsige, arquebisbe de Canterbury des del 1038 fins a la seva mort. És venerat com a sant.[44]
- Constantí Arianitès, general romà d'Orient que va lluitar contra els petxenegs als Balcans.[45]
👁 Image Noruega: Einar Tambarskjelve, un influent cabdill viking noruec, jarl de Lade, del segle xi que liderà a senyors feudals oposats al govern del rei Olaf II.[46] Mor assassinat amb el seu fill Eindride.[47]El cabdill revoltat contra el Rei Olaf II de Noruega Einar Tambaskjelve mor l'any 1050 per homicidi 👁 Image Regne d'Itàlia: sant Oliver d'Ancona, monjo benedictí italià. És venerat com a sant per l'església catòlica.[48]Sant Oliver, a la dreta de la pintura de Cima da Conegliano, mor l'any 1050 - Rutger I de Clèveris (n. 970-985), primer comte de Clèveris, al Sacre Imperi Romanogermànic des del 1020 fins a la seva mort.[49]
- Tràcia: Miquel Docià, noble romà d'Orient i catepà d'Itàlia (1040-4041) vinculat a la família dels Comnens. És derrotat pels normands durant la conquesta normanda de la Itàlia meridional. És capturat, mutilat i assassinat pels petxenegs quan ataquen la Tràcia.[50]
- (vers) Normandia: Arlette de Falaise (n. 1010), amant de Robert I de Normandia i mare del rei d'Anglaterra i duc de Normandia Guillem el Conqueridor, entre altres nobles.[51]
- (vers) Arduí II d'Ivrea, marquès d'Ivrea entre el 999 i 1015.[52]
- (vers) Arezzo?: sant Guido d'Arezzo, un teòric de la música medieval. Fou el creador de la notació musical moderna o solfeig, que reemplaçà el sistema de notació neumàtic, i per això se'l considera el pare de la música occidental. El seu text Micrologus esdevingué el segon tractat de música més estès en l'edat mitjana després dels escrits de Boeci. És venerat com a beat per l'Església catòlica.[53]
- Patrici Cristòfor, poeta iàmbic grec nascut a Mitilene a Lesbos, que va escriure un Menologium o "Història dels sants", ordenada segons els sants de cada dia a cada mes. L'obra es conserva manuscrita a la Biblioteca Vaticana.[54]
- Sant Germà de Talloires, monjo benedictí i després un monjo solitari. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
- Lambach Godofreu de Pitten, fill d'Arnold II de Wels-Lambach, fou co-marcgravi d'Estíria associat al seu pare el 1042 per fer front a la invasió dels magiars. Mort en una matança amb la seva mare, el seu germà Arnold III i la seva dona al castell de Lambach.[55]
_-_Saint_Lanfranc_Enthroned_between_Saint_John_the_Baptist_and_Saint_Liberius_-_M.16_-_Fitzwilliam_Museum.jpg){kind=link}
Àsia
[modifica]- Baylakan: Bukhtnassar, catorè xirvanxah (sobirà) de Xirvan (actual Azerbaidjan) des de l'any 1049 fins a la seva mort. Morí executat per les forces del seu oncle Sallar de Xirvan.[56]
- Gonka, cinquè sobirà de Kolhapur, a l'Índia, d'una branca de la dinastia Silahara. Durant el seu regnat la ciutat és conquerida pels chalukya. Gobernà entre el 1020 i el 1050.[57]
- Suryavarman I, emperador de l'Imperi Khmer (Cambodja) des del 1010 fins a la seva mort.[58]
Referències
[modifica]- 1 2 «El mundo en el año 1050 d. C.»(en castellà).[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Zimmermann, Michel. Naixement de Catalunya. Barcelona: Ed. Base, març 2023, p. 540. ISBN 978-84-19007-64-3.
- 1 2 3 4 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ «Berenguer Guifré | enciclopedia.cat».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
- ↑ Roy, Jean. Nouvelle Histoire Des Cardinaux François(en francès). Auteur,1785,p.61.
- ↑ Macquer, Philippe. Depuis l'an 33 de l'ére chrétienne jusqu'à l'année 1200(en francès). J.-T. Herissant,1751,p.393.
- 1 2 Rohrbacher, René François. Histoire universelle de l'Eglise Catholique(en francès). Gaume Frères,1857,p.536.
- ↑ Gray, James. Sutherland and Caithness in Saga-Time(en anglès). BiblioBazaar,2008-08. ISBN 978-0-554-37259-4.
- ↑ Schmid, Georg Victor. Die mediatisirten freien Reichsstädte Teutschlands(en alemany). Sauerländer,1861,p.151.
- ↑ Cornillot, Marie-Lucie. Besançon: De l'époque romaine à la conquête française(en francès). FeniXX réédition numérique,1977. ISBN 978-2-307-23095-3.
- ↑ Graham-Campbell, James. The Viking World(en anglès). Frances Lincoln,2001. ISBN 978-0-7112-1800-0.
- 1 2 Bréhier, Louis;Dagron, Gilbert;Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance. Éd. de février 1992. Paris:Michel,1992. ISBN 978-2-226-05719-8.
- ↑ Beau, Charles Le. Histoire du Bas-Empire, en commençant à Constantin le Grand(en francès). Dufour,1780,p.103.
- ↑ E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam 1913-1936(en anglès). BRILL,1987. ISBN 978-90-04-08265-6.
- ↑ Tarling, Nicholas. The Cambridge History of Southeast Asia: From early times to c. 1800(en anglès). Cambridge University Press,1992,p.161. ISBN 978-0-521-35505-6.
- ↑ «Ermengol IV d’Urgell | enciclopedia.cat».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Saint Bertrand de Comminges»(en francès).[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «ḤASDAI (ḤISDAI), ABU AL-FAḌL BEN JOSEPH IBN - JewishEncyclopedia.com».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Historia crítica de Vizcaya y de sus Fueros. T. II. Libro 3, El primer Fuero de Vizcaya, el de los Señores | WorldCat.org»(en castellà).[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Francis Dvornik, Les slaves: histoire et civilisation, de l'Antiquité aux débuts de l'Époque contemporaine, a: Paris, Éditions du Seuil, 1970, p. 171-228.
- ↑ Biographie, Deutsche.«Friedrich I. - Deutsche Biographie»(en alemany).[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Leopold II | Babenberg margrave | Britannica»(en anglès).Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-05-24.
- ↑ «Svend – kongesøn i 1000-tallet»(en danès),03-10-2024.[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Muirchertach Ua Briain»(en anglès). Dictionary of Irish Biography.[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Krag, Claus«Olav 3. Kyrre»(en noruec).Store norske leksikon,25-08-2025.
- ↑ «VIAF».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Louis Réau L'art russe des origines à Pierre le Grand, Paris, Henri Laurens, éditeur 1920 p. 110
- ↑ «Roscelin | enciclopedia.cat».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Schreiber, Karl-Heinz.«sophia_von_ungarn_herzogin_von_sachsen_+_1095». Arxivat de l'original el 2008-12-12.[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Turgot, author and bishop of St. Andrews»(en anglès). Oxford Dictionary of Biography.[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «ENGLAND EARLS 1067-1122». Arxivat de l'original el 2026-01-04.[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Francke, A. H. 1914, 1926. Antiquities of Indian Tibet. Vol. 1: Personal Narrative; Vol. 2: The Chronicles of Ladak and Minor Chronicles, texts and translations, with Notes and Maps. Reprint 1972. S. Chand & Co., New Delhi, p. 95
- ↑ «Li Tang | Chinese Art, Landscape Painting, Calligraphy | Britannica»(en anglès).Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-04-27.
- ↑ Vidyākara. An Anthology of Sanskrit Court Poetry: Vidyākara's "Subhāsiaratnakosa."(en anglès). Harvard University Press,1965,p.V-VIII. ISBN 978-0-674-03950-6.
- ↑ Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.16-21.
- ↑ «comtat de Berga | enciclopedia.cat».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Gombau de Besora | enciclopedia.cat».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn al-Iflīlī".
- ↑ «Santa Casilda di Toledo»(en italià).[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Sant' Alferio»(en italià).[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Zoè | enciclopedia.cat».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Anund Jakob - Svenskt Biografiskt Lexikon». Arxivat de l'original el 2024-11-11.[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «PASE».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Skylitzès, Jean;Wortley, John. A synopsis of Byzantine history, 811-1057. Cambridge:Cambridge University press,2010,p.429-430. ISBN 978-0-521-76705-7.
- ↑ Krag, Claus;Andersen, Per Sveaas«Einar Tambarskjelve»(en noruec).Store Norske Leksikon,10-09-2025.
- ↑ Krag, Claus;Andersen, Per Sveaas«Einar Tambarskjelve»(en noruec).Store Norske Leksikon,10-09-2025.
- ↑ «Saint Olivier»(en francès).[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ «Ezzo | Portal Rheinische Geschichte»(en alemany).[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicile ... Paris, Librairie A. Picard et fils,1907,p.96-98.
- ↑ Larousse, Éditions.«Arlette ou Herlève - LAROUSSE»(en francès).[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ AA.VV., Enciclopedia biografica universale. Treccani edizione 2006.
- ↑ «Guido d’Arezzo | enciclopedia.cat».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood.,1867..
- ↑ «VIAF».[Consulta: 23 gener 2026].
- ↑ Fisher, William Bayne;Frye, R. N.. The Cambridge History of Iran(en anglès). Cambridge University Press,1975-06-26,p.198-250. ISBN 978-0-521-20093-6.
- ↑ Fleet J.F (1896) :The Dynasties of the Kanarese District of The Bombay Presidency, Escrit per a the Bombay Gazetteer .
- ↑ Dagens, Bruno. Les Khmers. Paris:Les Belles Lettres,2003. ISBN 978-2-251-41020-3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1050