| Tipus | any 👁 Modifica el valor a Wikidata |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1047 (mxlvii) |
| Islàmic | 438 – 439 |
| Xinès | 3743 – 3744 |
| Hebreu | 4807 – 4808 |
| Calendaris hindús | 1102 – 1103 (Vikram Samvat) 969 – 970 (Shaka Samvat) 4148 – 4149 (Kali Yuga) |
| Persa | 425 – 426 |
| Armeni | 496 |
| Rúnic | 1297 |
| Ab urbe condita | 1800 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| seglex - seglexi - seglexii | |
| Dècades | |
| 1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070 | |
| Anys | |
| 1044 1045 1046 - 1047 - 1048 1049 1050 | |
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià. És el vuitè any de la dècada del 1040 i el quaranta-setè any del seglexi i del segon mil·lenni.
Durant l'any 1047 comença el pontificat de Benet IX, neix el rei Alfons VI de Lleó i moren el papa Climent II, l'emir de Saraqusta i Nripa Kama II de Hoysala.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1047 són Enric III, els papes Climent II i Benet IX; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- La biblioteca del Monestir de Santa Maria de Ripoll disposa de 140 volums.[2]
- L'Emirat de Làrida es separa de l'Emirat de Saraqusta i el governa Muhammad Adid al-Dawla[2] després de la mort de l'emir Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
- Polèmica sobre la llei musulmana entre Ibn Hazm i al-Baxí a Mayurqa.
- Comtat de Pallars Jussà: inici del regnat del comte Ramon V de Pallars Jussà, que durarà fins a l'any 1098. Aquest passa després del traspàs del seu pare Ramon IV de Pallars Jussà.[3]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 10 d'agost, ducat de Normandia: Batalla de Val-ès-Dunes Guillem I d'Anglaterra esclafa una revolta de nobles de l'oest del ducat amb l'ajuda del seu soberà Enric I de França.[4]
👁 Image 25 d'octubre, Noruega: inici del regnat de Harald III de Noruega (que dura fins a l'any 1066) degut al decès de Magne Olavsson. A continuació, Harald comença una guerra contra Svend II de Dinamarca que dura fins a l'any 1064, quan reconeix a Sven com a rei de Dinamarca. Harald confirmarà el cristianisme com la religió de Noruega i intenta conquerir Anglaterra; organitza el regne ajudant-se de l'església i incorpora Escandinàvia a l'Europa Occidental quan abandona la intenció de seguir amb les conquestes i rampinyes dels víkings.[5]L'emperadriu consort xinesa Xiang neix l'any 1047
- 8 de novembre, Roma: comença el pontificat de Benet IX després de la mort de Climent II el 9 d'octubre. El seu pontificat durarà fins a l'any 1048.[6] Al novembre, Benet IX s'apodera del Palau del Laterà de Roma amb l'ajuda de Bonifaci III de Toscana.[7]
- Székesfehérvár: coronació reial d'Andreu I d'Hongria i inici del seu regnat, que dura fins a l'any 1060. Andreu restaura el cristianisme al país i lluita contra els aristòcrates pagans i fa executar el cabdill VAta restablint l'ordre.[8]
- Regne de Polònia: els exèrcits de Casimir I el Restaurador i Iaroslau I el Savi de Kiev derroten les tropes del rebel Miecław a vora Płock. El rei Casimir I torna a conquerir Masòvia i sotmet Pomerània.[9]
- Mezzogiorno: el normand Robert Guiscard ajunta els seus 11 germans al Sud d'Itàlia, on esdevé sobirà de la Campània i entra en conflicte amb el papa de Roma.[10]
- Arxipèlag de Lerins, França: les illes de Lerins pateixen una ràtzia dels sarraïns.[11]
Sacre Imperi Romanogermànic
[modifica]- 3 de febrer, Càpua: l'emperador Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic convoca els prínceps llombards i normands del Mezzogiorno. Atorga el Principat de Càpua a Pandulf IV a canvi d'una forta suma de diners. També investeix als comtes normands Drogó de Melfi i Rainulf Drengot d'Aversa.[12]
👁 Image Octubre: l'emperador Enric III crea el Ducat de Lorena i estableix a Adalbert de Lorena com a duc.[13]El cavaller i capità lleonès Álvar Fáñez neix l'any 1047
Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 21 d'abril, Constantinoble: l'emperador Constantí IX Monòmac funda el convent de Sant Jordi de Màngana de Constantinoble, que és un convent per ajudar els pobres, els viatgers, els malalts, els indigents, els orfes, etc.[14]
- 25 - 28 de setembre, Imperi Romà d'Orient: els emperadors derroten la temptativa d'usurpació de l'imperi duta a terme per Lleó Tornici quan intenta assaltar Constantinoble.[15]
- Hivern: l'emperador Constantí IX permet als petxenegs que travessin el Danubi i s'assentin permanentment en territori romà d'Orient. Aquests s'alien amb els romans d'Orient i els ajuden a atacar els seus enemics búlgars i magiars i frenen l'avenç de la Rus de Kíev pel territori romà.[16]
Naixements
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- Burgos Regne de Lleó: (aprox.) Álvar Fáñez (m. 1115) militar lleonès, un dels principals capitans del rei Alfons VI de Lleó en les seves lluites contra els emirats d'Al-Àndalus i en la defensa contra l'expansió de l'imperi almoràvit protegint la frontera entre Cuenca i Toledo, territori que va rebre el nom de "terra d'Álvar Fáñez".[17]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]👁 Image Principat de Volínia, Rus de Kíev: sant Iaropolk de Kiev (m. 1086) príncep de la dinastia dels ruríkides príncep de Volínia i de Tourov i Pinsk. Fou canonitzat per l'Església Ortodoxa Russa.Sant Iaropolk de Kíev, príncep de la Rus de Kíev, neix l'any 1047 👁 Image Arbrissel, Bretanya: (vers) sant Robert d'Arbrissel, eremita i monjo bretó, fundador de l'abadia de Fontevrault i de l'Orde de Fontevrault. Fou canonitzat i ha estat considerat un precursor del feminisme.[18]Sant Robert d'Arbrissel, precursor del feminisme, neix aproximadament l'any 1047 a Bretanya
_M%C3%A9tropole_Saint-Pierre_-_Int%C3%A9rieur_-_Procession_des_saints_de_Bretagne_-_Bienheureux_Robert_d'Arbrissel.jpg){kind=link}
Àsia
[modifica]- 5 de març, Liangcha, Imperi Tangut: l'emperador Yizong de Tangut (m. 1068), que governà l'Imperi Tangut entre el 1048 i el 1068.[19]
- 28 de desembre: Sunjong de Goryeo (m. 1083), desè rei de Goryeo, que regnà des del 1083 fins a la seva mort.[20]
👁 Image Xina, Imperi Song: Cai Jing, funcionari i calígraf xinès de la dinastia dels Song del Nord.El cal·lígraf xinès Cai Jing neix l'any 1047 - Patriarca Ching Chwee, monjo budista de Quanzhou. És venerat com una deïtat per la religió tradicional xinesa.[21]
- Emperadriu Xiang (m. 1102), emperadriu consort de la dinastia Song pel seu matrimoni amb Huizong de Song.
- Regne Hoysala, Índia: Vinayaditya (m. 1098), rei de l'imperi Hoysala.[22]
.jpg){kind=link}
Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Emirat de Saraqusta o Emirat de Làrida: Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, fundador de la dinastia Banu Hud, emir de Saraquasta des del 1038, emir (i antic vali) de Làrida des del 1031 i emir de Qàlat al-Ayyub (Calataiud) i Tutila (Toledo) des del 1046.[23] Després de la seva mort els emirats es separen.
- Ramon IV de Pallars Jussà (n. 1000), primer comte de Pallars Jussà, des del 1011 fins a la seva mort. Fou el senyor d'Arnau Mir de Tost. Durant el seu regnat fortificà la frontera amb castells com els de Mur, Guàrdia, Llimiana, Orcau, Conques, Basturs, Toló i Llordà.[24]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]👁 Image 16 de juny, Trèveris: Poppó de Trèveris (n. 986), arquebisbe de Trèveris des del 1016 fins a la seva mort.[25]L'arquebisbe Poppó de Trèveris mor l'any 1047 - 28 d'agost: Aelfwine de Winchester, bisbe catòlic de Winchester des del 1032.[26]
- 9 d'octubre, Montelabbate: Climent II, 149è papa de Roma des del 24 de desembre de 1046. Fou el primer dels cinc papes reformadors que vou investit per l'emperador del Sacre Imperi.[27]
- 25 d'octubre, Selàndia: Magne I de Noruega i Dinamarca, rei de Dinamarca des del 1042 i rei de Noruega des del 1035. Després de la seva mort els dos regnes es tornen a separar.[28]
- Comtat de Troyes: (o 1048) Esteve II de Troyes, comte de Troyes i de Meaux des de l'any 1037 fins a la seva mort.[29]
- Neuville-en-Ferrain: Eustaqui I de Boulogne, comte de Boulogne des de l'any 1046 fins a la seva mort.[30]
- Einham o Selsey Anglaterra: Grimketel, religiós anglès que acompanyà a Olaf Haraldsson a la cristianització de Noruega. Fou bisbe de Chichester des del 1039 i d'Elmham des de 1043.[31]
👁 Image Val-ès-Dunes, Chicheboville, ducat de Normandia: Hamon de Creully, baró normand de l'oest del ducat de Normandia, senyor de Creully, un dels caps rebels que es van enfrontar a la Batalla de Val-ès-Dunes contra el duc de Normandia. Mor a la batalla.[32]El rebel del ducat de Normandia, Hamon de Creully mor a la batalla de Val-ès-Dune a l'oest de Normandia. - Angers: Hubert de Vendôme, bisbe d'Angers des del 1006.
- Levente d'Hongria (n. vers 1010), príncep hongarès de la dinastia Arpád, un fervent pagà que no es va oposar a l'ascens al tron del seu germà Andreu I d'Hongria.[33]
- Masòvia: Miecław, coper de Miecislau II Lambert que es va rebel·lar i va crear el seu propi estat a Masòvia.[34]
- Suàbia o Lorena: Otó II de Suàbia, comte palatí de Lotaríngia des del 1034 al 1045 i duc de Suàbia del 1045 a la seva mort, a més de comte de Deutz i Auelgau, des del 1025.[35]
- Abadia de Sant Germà d'Auxerre, França: Rodulfus Glaber (n. 985) monjo i cronista francès. Va escriure una biografia i hagiografia de Volpiano i l'obra l'Historiarum.[36]
Àsia
[modifica]- Imperi Hoysala, Índia: (vers) Nripa Kama II (n. 1026), rei de l'Imperi Hoysala que es va enfrontar a l'Imperi Chola.[37]
Referències
[modifica]- 1 2 «El mundo en el año 1047 d. C.»(en castellà).[Consulta: 17 gener 2026].
- 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ «Ramon V de Pallars Jussà | enciclopedia.cat».[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Cointe, Charles Edmond Prudent Le. Conspiration des barons Normands contre Guillaume-le-Bâtard, duc de Normandie et bataille du Val-des-Du es en 1047(en francès). E. Le Gost-Clérisse,1868,p.30.
- ↑ Eyriès, Jean Baptiste Benoît. Danemark(en francès). Firmin Didot Frères,1846,p.41.
- ↑ Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057(en francès),1855,p.632.
- ↑ A.S. A Corrupt Tree: An Encyclopaedia of Crimes committed by the Church of Rome against Humanity and the Human Spirit(en anglès). Xlibris Corporation,2014-01-13,p.169. ISBN 978-1-4836-6537-5.
- ↑ Chassin, Charles-Louis. La Hongrie, son génie et sa mission: étude historique suivie de Jean de Hunyad, récit du xve siècle(en francès). Garnier frères,1856,p.27.
- ↑ Forster, Karol. Pologne(en francès). Firmin Didot frères,1840,p.50.
- ↑ Cherrier, C. de. Histoire de la lutte des papes et des empereurs de la maison de Souabe, de ses causes et de ses effets(en francès). Fourne et Cie.,1858,p.54.
- ↑ Bas, Philippe Le. France: Dictionnaire encyclopédique(en francès). Firmin Didot frères,1840,p.98.
- ↑ Gay, Jules. Les papes du XIe [i.e. onzième siècle et la chrétienté](en francès). B. Franklin,1926. ISBN 978-0-8337-1302-5.
- ↑ Glückselig, Legis. Studien über den Ursprung des österreichischen Kaiserhauses(en alemany). Kober & Markgraf,1860,p.107.
- ↑ Delouis, Olivier;Métivier, Sophie;Pagès, Paule. Le saint, le moine et le paysan: Mélanges d'histoire byzantine offerts à Michel Kaplan(en francès). Éditions de la Sorbonne,2019-11-07,p.361. ISBN 979-10-351-0109-1.
- ↑ Bréhier, Louis;Dagron, Gilbert;Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance. Éd. de février 1992. Paris:Michel,1992. ISBN 978-2-226-05719-8.
- ↑ Madgearu, Alexandru. Byzantine Military Organization on the Danube, 10th-12th Centuries(en anglès). BRILL,2013-06-13,p.124-126. ISBN 978-90-04-25249-3.
- ↑ Montaner Frutos, Alberto;Rico, Francisco. Cantar de mio Cid. Barcelona:Real academia española Galaxia Gutenberg Círculo de Lectores,2011,p.639. ISBN 978-84-8109-908-9.
- ↑ Jacques Dalarun. Robert d'Arbrissel ou l'impossible sainteté. Albin-Michel, 1986.
- ↑ «西夏王陵简介». Arxivat de l'original el 2014-11-29.[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «순종»(en coreà).[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Berhad, Genting Malaysia.«Chin Swee Caves Temple». Arxivat de l'original el 2021-01-26.[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Suryanath U. Kamath, A Concise History of Karnataka from Pre-historic Times to the Present, Jupiter books, MCC, Bangalore, 1980 (Reprinted 2001, 2002) OCLC: 7796041, p. 124
- ↑ «Muslim Rulers». Arxivat de l'original el 2009-06-21.[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Ramon IV de Pallars Jussà | enciclopedia.cat».[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Saarland Biografien».[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «Aelfwine (d. 1047)»(en anglès). Oxford Dictionary of National Biography.
- ↑ «Climent II | enciclopedia.cat».[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Krag, Claus«Magnus 1. den gode»(en noruec).Norsk biografisk leksikon,25-08-2025.
- ↑ Evergates, Theodore, ed. (1999). Aristocratic Women in Medieval France. University of Pennsylvania Press, p. 11
- ↑ Heather Tanner, «The Expansion of the Power and Influence of the Counts of Boulogne under Eustace II», a: Anglo-Norman Studies - XIV. Proceeding of the Battle Conference 1991, editat per Marjorie Chibnall, 1991, p. 251-286.
- ↑ Krag, Claus«Grimkjell»(en noruec).Norse Biografisk Leksikon,12-08-2025.
- ↑ Roger Granville (1895), The History of the Granville Family. Traced Back to Rollo, First Duke of Normandy, W. Pollard & Company (ed.), pp. 15-17.
- ↑ Kristó, Gyula;Makk, Ferenc. Az Árpád-ház uralkodói (soberans de la casa Árpád). Budapest:L.P.C. Könyvek,1995,p.68-77. ISBN 978-963-7930-97-3.
- ↑ «Miecław, Encyklopedia PWN: źródło wiarygodnej i rzetelnej wiedzy»(en polonès).[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche.«Otto - Deutsche Biographie»(en alemany).[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Torres, Juana.«El cronista del año mil: Raúl Glaber». Arxivat de l'original el 2017-05-16.[Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Suryanath U. Kamath (1980), A Concise history of Karnataka from pre-historic times to the present, Jupiter books, MCC, Bangalore, 1980 (Reprinted 2001, 2002) OCLC: 7796041, p. 123
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1047