👁 Image Sant Oleguer de Barcelona, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona neix l'any 1060 a la ciutat comtal.👁 Image Felícia de Rouicy, reina consort d'Aragó i Navarra i comtessa consort de Ribagorça i Sobrarb neix aproximadament l'any 1060👁 Image Ponç II, comte de Tolosa i antic marit d'Almodis de la Marca mor l'any 1060
👁 Image El 4 d'agost comença el regnat, en minoria d'edat, de Felip I de França.👁 Image Jofré III el Barbut, comte de Gâtinais, esdevé comte d'Anjou i comte de Tours després de la mort del seu oncle matern Jofé II Martel
Durant l'any 1060 Rodrigo Díaz de Vivar és nombrat cavaller, s'annexionen les taifes de Saragossa i Tortosa, el normand Robert Guiscard conquesta Tàrent i l'armada de l'Imperi Romà d'Orient venç als normands i torna a recuperar Tàrent.[1]
👁 Image El coemperador de l'Imperi Romà d'Orient Constanci Ducas neix l'any 1060
6 d'agost: Roger de Hauteville rep a Milet una ambaixada dels cristians de Messina, els quals li demanen de que alliberin la seva ciutat del domini musulmà.[5]
Setembre - octubre: els normands de Roger de Hauteville intenten un atac a la ciutat de Messina, a Sicília.[5]
Comença el regnat del rei de Suècia Stenkil I (que durarà fins a l'any 1066).[7] Aquest esdevé el primer sobirà de la Casa de Stenkil que governarà Suècia des del 1060 fins a l'any 1125.[8]
Septembre - octubre: les tropes de Roger de hauteville tornen a atacar Reggio abans de retornar a Pulla quan s'anuncia una contraofensiva romana d'Orient.[5]
Octubre: les tropes romanes d'Orient enviades per Constantí X Ducas desembarquen a Bari sota el comandament d'un merarca. Aquestes aconsegueixen derrotar els exèrcits de Robert Guiscard i de Mauger i recuperen Brindisi, Tàrent, Oria i Otranto abans d'amenaçar Melfi, la capital del Comtat de Pulla[11] aprofitant que Guiscard i Roger estant intentant conquerir Sicília. Però quan retornen a Itàlia recuperen moltes de les places conquerides pels romans d'Orient.[12]
Constantí X obté avantatges importants pels cristians de Jerusalem, que van poder obtenir un barri propi sota la jurisdicció del patriarca ortodox, a canvi del pagament d'una taxa al califa fatimita.[13]
L'emperador fa venir a Cosntantinoble el nou Catolicósd'Ani (Armènia), Khatchig, on el retén fins a l'any 1063 per obligar-lo a pagar un tribut, mentre intenta que els armenis abandonin el seu culte propi i segueixin el culte ortodox.[14]
Durant el 1060 els turcs seljúcides continuen atacant el territori armeni de l'Imperi Romà d'Orient.[15]
Juliol - Alep, Imperi Fatimita: juliol de 1060 la ciutat obria les portes a Mahmud; el governador fatimita es va fer fort a la ciutadella i va demanar ajut al Caire que va enviar al seu governador a Damasc, Nasir al-Dawla Abu Ali al-Husayn ibn Abi Muhammad al-Hasan que va entrar a la ciutat on fou acollit amb fredor.[17] Durant l'agost,va succeïr la batalla de al-Funaydiq, que va enfrontar als kalbites a la rodalia de la ciutat, en la que l'exèrcit fatimita va patir una seriosa derrota que va significar que van perdre de manera definitiva Alep;[18] els seus aliats kalbites, tayyites i una fracció dels kilabites el van abandonar; en la retirada, sense aigua, fou fet presoner amb la major part dels seus oficials, pels kalbites i l'endemà Atiyya tornava a Alep on es proclamà emir, però només va governar 24 hores doncs els fidels de Mahmud es van imposar; deu dies després els darrers fatimites refugiats a la ciutadella, entregaven aquesta a Mahmud a canvi de sortida lliure.[17]Thimal, l'emir d'Alep, era llavors al Caire quan se li va comunicar que el seu nebot Mahmud havia ocupat Alep i que per tant havia de retornar les viles costaneres que se li havien cedit. Thimal va decidir marxar a Alep però Mahmud va refusar de retornar-li la ciutat però després d'algunes acciones militars els xeics kilabites van imposar un acord: Thimal recuperava Alep, i Mahmud tindria dret a una compensació en diners i espècies.[17]
(vers) sant Bertold de Garsten (m. 1142), monjo benedictí. Fou prior de l'abadia de Göttweig i abat de l'abadia de Garsten, on va establir una disciplina rigorosa i reformes religioses segons l'orde de Cluny. Fou canonitzat sant per l'església catòlica.[27]
Gregori de Catino (m. 1130), monjo de l'abadia de Farfa i "un dels més historiadors monàstics del seu temps".[30] Va escriure l'obra en dos volums Liber gemniagraphus sive cleronomialis ecclesiae pharphensis, conservats a la Biblioteca Vaticana.[31]
SantRoger de Cannes (m. 1129) va ser bisbe de Canes. Va contribuir a la reconstrucció material i anímica de la ciutat després de la destrucció causada pels normands, i és venerat com a Sant Roger per l'Església Catòlica.[34]
(vers) Brahmadeva (m. vers 1130), matemàtic i astrònom indi. Va ser l'autor d'un llibre titulat Karana Prakasa, que era un comentari de l'Aryabhatiya d'Aryabhata.[39]
La princesa Tokushi (m. 1114) princesa japonesa que va esdevenir emperadriu consort del Japó pel seu matrimoni amb l'emperador Horikawa. Era la quarta filla de l'emperador Go-Sanjō.[42]
29 d'octubre - Turtuixa: Mir Geribert fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de BarcelonaRamon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.[43] Fetes les paus amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, participà en una expedició al seu servei contra el castell de Móra, on fou capturat i mort junt amb el seu fill Bernat, a mans dels seus antics aliats de Tortosa.
(vers) Ibrahim Inal, fou un cap seljúcida. Sembla que Inal (o Yinal/Yenal) era un títol turc testimoniat antigament a l'Àsia central al segle x. És assenyalat com a germanastre uterí de Toghrul Beg i Čaghri Beg (en algunes referències com a cosí), i el seu pare hauria estat un cap de la família seljúcida.[65]
👁 Image La noble i poetessa japonesa Ise no Taifu mor l'any 1060Ise no Taifu (n. 989), poetissa i noble japonesa de l'època de Heian. És considerada una de les trenta-sis poetes immortals i fou part del Chūko Sanjūrokkasen.
👁 Image El poeta song Mei Yaochen mor l'any 1060Mei Yaochen, poeta xinès de l'època de la dinastia Song. És un dels pioners de l'estil "nou subjectiu" característic de la poesia Song.[66]👁 Image El rei Andreu I d'Hongria mor l'any 1060
↑Bianquis, Thierry. Damas et la Syrie sous la domination fatimide (359-468/969-1076). Deuxième tome. Erscheinungsort nicht ermittelbar:Presses de l’Ifpo,1989,p.569-571. ISBN 978-2-35159-526-8.
↑(ca) Armand de Fluvià (préf. Josep M. Salrach), , Barcelone, Enciclopèdia catalana, coll. «Biblioteca universitària» (no 11), avril 1989, 238 p. (ISBN 84-7739-076-2), p. 93
↑Lema Pueyo, José Angel. Alfonso I el Batallador, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134). 1. ed. Gijón (Asturias):Trea,2008,p.37. ISBN 978-84-9704-399-1.
↑Kaldellis, Anthony. Streams of gold, rivers of blood: the rise and fall of Byzantium, 955 A.D. to the First Crusade. New York, NY:Oxford University Press,2017,p.268. ISBN 978-0-19-025322-6.
↑Lück, Alfred (1981) [1967]. Siegerland und Nederland [Siegerland and The Netherlands] (in German) (2nd ed.). Siegen: Siegerländer Heimatverein e.V., pp. 16-17
↑Marios Costambeys, Power and Patronage in the Early Medieval Italy: Local Society, Italian Politics, and the Abbey of Farfa, c.700–900 (Cambridge: 2007), p. 11.
↑Fontana i Làzaro, Josep. La formació d'una identitat: una història de Catalunya. Primera edició. Vic:Eumo Editorial,2014,p.18-19. ISBN 978-84-9766-526-1.
↑Lambton, Ann K. S.. Continuity and change in medieval Persia: aspects of administrative, economic and social history, 11th - 14th century. Albany, NY:State Univ. of New York Press,1988,p.262. ISBN 978-0-88706-133-2.
↑M. Nazim, The life and times of Sultan Mahmud of Ghazna, Cambridge 1931
.png){kind=link}
_-_Fonds_Ancely_-_B315556101_A_NUMA_002.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
