VOOZH about

URL: https://oc.wikipedia.org/wiki/Bidaishe

⇱ Bidaishe — Wikipèdia


Vejatz lo contengut
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
👁 Image
Vilatge d'Occitània 👁 Image
Bidaishe
Bidache
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
👁 Image
👁 Image
Armas
Geografia fisica
Coordenadas ,
Superfícia 30,43 km²
Altituds
· Maximala
· Mejana
· Minimala

162 m
45 m
0 m
Geografia politica
País 👁 Image
Gasconha
Parçan Lanas 👁 Escut de Lanas

Estat 👁 Bandièra de França
França

Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics 👁 Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics

Arrondiment
641
Baiona
Canton
6409
País de Bidaishe, Micse e Ostabarés (Bidaishe abans 2015)
Intercom
246401541
CA deu Bascoat
Cònsol Jean-François Lasserre
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
1 358ab.
👁 Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 384 ab.
Densitat 43,61ab./km²
Autras informacions
Gentilici Bidaishòt, Bidaishòta
Còde postal 64520
Còde INSEE 64123

Bidaishe (Bidaxune en basco, Bidache en francés) qu'ei ua comuna d'Occitània situada en Gasconha. Administrativament, que hè part deu departament francés deus Pirenèus Atlantics e de la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània..

Bidaishe qu'ei generaument inclusa dens las listas de comunas de la Baisha Navarra. Aqueth vilatge qu'ei pròpriament sharnègo (nocion basca pejorativa, mestís de gascon e de basco). Que hè part deu Bascoat (país administratiu) dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

Los sons abitants que son los bidaishòts.

👁 Image
Arriu de Lihurri

Las comunas tòcatocantas que son Bardòs en Labord a l'oèst, Oreguer e Arrauta-Sharrita au sud, Càmer a l'èst e Hastings dens las Lanas au nòrd.

Las tèrras de la comuna que son adaigadas per l'arriu de Bidosa, afluent d'Ador, e peus tributaris d'aqueth, Lihurri (e los sons afluents) e l'arrivet de Lagrabe.

👁 Image
Comunas a l'entorn.

Predominància lingüistica

[modificar | modificar lo còdi]
👁 Image
Mapa de las sèt províncias bascas (1), 1863
👁 Image
Mapa de las sèt províncias bascas (2), 1863

Las duas versions de la Carte des sept provinces basques montrant la délimitation actuelle de l'euscara en dialectes, sous-dialectes et variétés (Mapa de las sèt províncias bascas qui mòstra la delimitacion actuala de l'euscarà en dialèctes, sos-dialèctes e varietats) dessenhadas en 1863 per lo prince Loís Lucian Bonaparte que plaçan Bidaishe hòra de l'aira bascofòna.

Lo Recueil de linguistique et de toponymie des Pyrénées (Recuelh de lingüistica e de toponimia deus Pirenèus) realizat en 1887 per Julian Sacaze que dona per Bidaishe ua version en gascon, compausada d'ua traduccion de dus tèxtes mitologics, puish ua lista deus microtoponims de la comuna.

Le Recueil des idiomes de la région gasconne (Recuelh deus idiòmas de la region gascona) realizat en 1894 per lo lingüista Edouard Bourciez que dona per Bidaishe ua version de la parabòla deu hilh prodig traduita en gascon.

La mapa deu Pays Basque français (País Basco francés) dessenhada en 1943 per Maurice Haulon que hè paréisher la "démarcation actuelle entre la langue basque et les dialectes romans" (demarcacion actuau enter la lenga basca e los dialèctes romanics) e qu'enclutz la comuna de Bidaishe dens l'aira gasconofòna.

La prononciacion qu'ei [bi'ðaʃə]. Las formas ancianas que son Sanctus Jacobus de Bidassen, en latin, aus sègles XI-XII, Bidezon abans 1142, Bidassun en 1292 e 1304, Bidayssun en 1304, Bidaissun en 1305 e 1306, Vidaxen en 1312, Vidayxon en 1329, Bidaxen en 1342 e 1489, Bidasche (mapas de 1630 e 1651), Bidache, en 1666, Bidasche (mapa deu començament deu sègle XVIII), Bidache (mapas de 1714 e de 1733) [1].

Dauzat e Negre que's contentan de dire lo nom ei un derivat deu basco bide, «camin» [2],[1].

Segon J.B. Orpustan, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, lo nom que vien de *bid(e)-aitz-un o *bid(e)-aitztsu-un, «lòc del camin on la pèira abonda», dab un ligam possible dab las peirèras de Bidaishe, qui servín a bastir Baiona a l'Edat Mejana; que i a tanben benlhèu un ligam dab Bidosa, «flume de Bidaishe?», e dab Bidassoa [1].

Bénédicte Boyrie-Fénié qu'ei en acòrd dab J.B. Orpustan. Qu'ajusta las peirèras de Bidaishe e serviin tanben a bastir Dacs a l'epòca d'August. La pèira qu'ei dens lo nom de Bidaishe. La relacion dab las duas aigas mentavudas qu'ei mei malaisida. Bidosa (nom supausat) qu'ei atestada Bidose en 1360, La Bidache flumen (mapa de 1630), Vidouse (mapa de 1638), La Bidache (mapa de 1647), La Bidoure (mapa de 1651) [1].

L'Edat Mejana: Bidaishe en Gasconha puish en Navarra

[modificar | modificar lo còdi]

Bidaishe qu'ei dens la Gasconha istorica.[3]

Au sègle XIIau, los senhors de Gramont que i construsín lo castèth de Bidaishe, uei lo dia arroïnat. Durant lo periòde d'expansion deu reiaume de Navarra vèrs lo nòrd au sègle XIIIau, dab annexion deu país de Micse, Bidaishe qu'entrè devath la sobeiranetat deu rei de Navarra.

Lo principat de Bidaishe

[modificar | modificar lo còdi]

Aus sègles XVIIau e XVIIIau, devath lo Regim Ancian, las tèrras de la parròquia de Bidaishe qu'aquerín de hèit un estatut de principat sobiran. La justícia que i èra prononciada en darrèr ressòrt, shens qui òm podère n'apelar aus parlaments de França o de Navarra. Òm non deu pas con·honè'u dab lo ducat de Gramont, qui èra format d'autas tèrras devath la jurisdiccion de la familha Gramont mes on s'exerciva la sobeiranetat deu rei de França e de Navarra.

A la fin deu sègle XVIau, judius sefarditas refugiats arribats d'Espanha e sustot de Portugal, que s'installèn a Baiona, d'on s'escampilhèn dens las tres petitas vilas de Pèirahorada (on los arcuelhó lo senhor d'Aspremont), de la Bastida de Clarença e de Bidaishe (protegits peu purmèr duc de Gramont Antòni II).

👁 Image
Castèth de Bidaishe

A Bidaishe, que'n prenen autant com ne'n daishan.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus maires successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
julhet de 2020 2026 Jean-François Lasserre filh de Jean-Jacques Lasserre
març de 2001 2020 Michel Dallemane divèrs dreta
junh de 1995 2001 Jean-Jacques Lasserre UDF puish MoDem conselhèr generau (1982-2015), puish departamentau deu País de Bidaishe, Micse e Ostabarés (2015-), conselhèr regionau (1986-2011), president deu Conselh Generau (2001-2008) e deu Conselh Departamentau (2015-), senator (2011-2017)
1995
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar «persona»
v· d· m
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1327, totala: 1361
👁 Image
179318001806182118311836184118461851
2 869 2 777 2 711
185618611866187218761881188618911896
- - - - 2 596 - - - -
190119061911192119261931193619461954
- - 2 169 - - - - - -
196219681975198219901999200620072008
1 113



Cercar
1 066
1 189
1 234
1 250
1 293
20092010
1 267
1 311
1 284
1 329
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962: Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
👁 Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Monuments e lòcs toristics

[modificar | modificar lo còdi]
👁 Image
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda!
👁 Image
Cemitèri judiu

Personalitats ligadas dab la comuna

[modificar | modificar lo còdi]
👁 Image
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda!

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. 1 2 3 4 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 259-260
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 82
  3. Halip Lartiga. Le gascon, origines, aréologie et caractérisation. 2009
v· m
👁 Image
Comunas de la Baisha Navarra
Ostabarret ArhantsusiBunuzeHoztaIbarrolaJutsiLarzabale-Arroze-ZibitzeÒstavath-AsmePagòla5Sent Just-Ibarre
👁 Blason de Navarra
País de Baigòrri-Ossés Bidarrai?
País de Cisa Ahatsa-Altzieta-BazkazaneAintzilaAniça-MontgelósArnegiBehorlegiBussunarits-SarrasquetaBuztintze-HiriberriEzterenzubiGamarte IzpuraJatsu GaraziLakarraLekunberriMendibeSent Joan lo Vielh (Donazaharre)Sent Joan Pè de Pòrt (Donibane Garazi)Sent Miquèu (Eiheralarre) SuhescunUhart de Cisa (Uharte Garazi)Zaro
País de Micse (Amiküze) Aicirits-Camon-SuhastAmenduish-OneisAmoròs-SucòsArberàs-SilegoArboet-SussautaBeguiòsBehaskane-LaphizketaGabatGarrüzeIlharreLabets-BiscaiLarribarre-SorhapürüLüküze-AltzümartaMansparrautaOstankoaSent PalaiUhart de MicseVeiria
País Quint AldudasBankaUrepele
Vath d'Arberoa AiherraIsturitsMeharinSent EstèveSent Martin d'Arberoa
lo Ducat de Gramont Vergüei-VièlanavaSamas 6
Parçan??? AnhauzeArancon1ArmendaritzeAzkarateBidaishe • • Càmer3Escòs4HeletaIhòutIrisarriIrulegiLasaOssésSent Estève de BaigòrriSent Martin d'Arròsa

La baronia de Landibarre, lo Principat de Bidaishe2 e La Bastida de Clarença


1Aqueth vilatge qu'apartienèva au Reiaume de França e non pas a Navarra devath lo Regim Ancian (que dependèva de la Senescaucia de Dacs). Uei lo dia que hè partida deu "Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

2Lo territòri d'aquera comuna que constituiva devath lo Regim Ancian un «Principat sobiran» non pas estacat a la Baisha Navarra. Uei lo dia que hè partida deu "Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

3Aqueth vilatge qu'apartienèva au Reiaume de França e non pas a Navarra devath lo Regim Ancian (que dependèva de la Senescaucia de Càmer, en demorant navarrés un quartièr isolat, la Herrèra. Uei lo dia que hè partida deu "Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

4Aquera comuna qu'ei generaument omesa dens las listas recentas de comunas de la Baisha Navarra. Totun, qu'apartienèva a la Baisha Navarra devath lo Regim Ancian. Uei lo dia non hè pas partida deu "Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

5Aquera comuna, generaument omesa dens las listas de comunas soletinas, qu'ei traversada peu limit de Sola e de la Baisha Navarra.

6Aqueth vilatge qu'apartienèva au Reiaume de França e non pas a Navarra devath lo Regim Ancian (que dependèva de la Senescaucia de Càmer). Uei lo dia que hè partida deu "Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.
v· m
👁 Image
Comunas deus Pirenèus Atlantics en Bascoat
Baisha Navarra Ahatsa-Altzieta-Bazkazane· Ahetze· Aicirits-Camon-Suhast· Aiherra· Aintzila· Ainhoa· Ain·harp· Aldudas· Amenduish-Oneis· Amoròs-Sucòs· Aniça-Montgelós· Aucet-Aucet Juson-Sunarreta· Aldudas· Alòs-Sibàs-Avensa· Amenduish-Oneis· Amoròs-Sucòs· Anglet· Anhauze· Arancon· Arberàs-Silego· Arboet-Sussauta· Arbona· Arcangós· Arhantsusi· Armendaritze· Arnegi· Arrauta-Sharrita· Ascain· Azkarate· Banka· Bardòs· Basusarri· Beguiòs· Behaskane-Laphizketa· Behorlegi· Bidarrai· Bidart· Biriatu· Briscós· Bunuze· Bussunarits-Sarrasqueta· Buztintze-Hiriberri· Cambon· Càmer· Ciboro· Echarri· Echebar· Eiheralarre· Escòs· Espeleta· Esquiula· Ezterenzubi· Gabat· Gamarte· Garrüze· Guetaria· Haltsu· Hauze· Heleta· Hendaia· Hozta· Ibarrola· Idauze-Mendi· Ihòut· Ilharre· Irisarri· Irulegi· Issòr· Isturits · Izpura· Itsasu· Jatsu· Jatsu Garazi· Jutsi· La Bastida de Clarença · Labets-Biscai· Lakarra· Lacarri-Aran-Sharrita de Haut· Landibarre· Larzabale-Arroze-Zibitze· Larresoro· Larribarre-Sorhapürü· Lasa· Lekunberri· Lohitzüne-Oihergi· Luhuso· Lüküze-Altzümarta· Makea· Mansparrauta· Meharin· Mendibe· Meritenh· Biàrritz· Muskildi· Oreguer· Ossés· Ostankoa· Òstavath-Asme· Pagòla· Sent Estève· Sent Estève de Baigòrri· Sent Joan lo Vielh· Sent Joan Pè de Pòrt· Sent Just-Ibarre· Sent Martin d'Arberoa· Sent Martin d'Arròsa· Sent Palai· Sent Miquèu· Suhescun· Uhart de Cisa· Uhart de Micse· Urepele· Veiria· Vergüei-Vièlanava· Zaro· Zuraide
Labord Bonlòc· Hasparn· Lahonça· Luhuso· Mendiondo· Sara· Sent Joan de Lus· Sent Pèr d'Irúber· Sent Pèr de Nivela· Urcueit· Urrunha· Ustàrits· Vièlafranca·
Sola Alòs-Sibàs-Avensa· Arrast-Larrebiu· Arroquiaga· Arüe-Ithorrotze-Olhaibi· Aucet-Aucet Juson-Sunarreta· Aussuruc· Barcus· Berroganh-Laruntz· Biudòs-Avensa de Baish· Camon-Cihiga· Domesenh-Berrauta· Echarri· Echebar· Espés-Undurenh· Esquiula· Garindenh· Gestars· Gotenh-Libarren· Hauze· Idauze-Mendi· Lacarri-Aran-Sharrita de Haut· Laguinga-Restoa· Larrau· L'Espitau Sent Blasi· Lic-Aterei· Lishans-Sunar· Lohitzüne-Oihergi· Maulion· Mendita· Montcajòla-Larròri-Mendibiu· Montòri· Muskildi· Ordiarp· Ossaranh-Arribarèita· Ossàs-Suhara· Pagòla· Sauguís-Sent Estève· Senta Gràcia· Sharrita de Baish· Sherauta· Tardets-Sorholus· Tres Vièlas
v· m
👁 Image
Comunas occitanas deus Pirenèus Atlantics (Baish Ador, Bearn)
Aast· Avera· Avidòs· Avitenh· Abòs· Acós· Anhòs· Ansa· Andonsh· Andrenh· Angais· Anglet· Angós· Anòs· Anoja· Aràmits· Arranco· Lajuson· Araus· Arbús· Arcangós· Aren· Arèssi· Areta· Arganhon· Argelòs· Arget· Arnós· Arricau e Bòrdas· Arrien· Arròs de Nai· Arrosés· Artés d'Asson· Artés de Biarn· Artigalotan· Artigaloba· Artics· Arudi· Arsac e Arrasiguet· Asasp e Arròs· Assat· Asson· Asta e Bion· Astis· Atòs e Aspins· Aubertin· Aubin· Aubons· Audaus· Augar· Auriac· Aurions e Idèrnas· Aussavièla· Autarriba· Autivièla, Sent Martin e Vidèren· Aidia· Aidius· Vaths de Bearn· Valensun· Balèish· Valirac e Maumosson· Valiròs· Barinco· Berrauta e Camun· Barzun· Bassilhon e Bausèr· Bastanès· La Bastida de Clarença· Baudreish· Baiona· Vedelha· Bedós· Bailòc· Benejac· Ventajor e Serèr· Biost· Berencs· Vernadèths· Bescat· Vesingran· Vetrac· Beuste· Veiria· Biàrritz· Bidaishe· Bidòs· Vièla· Vilhèras· Vilhèra· Viron· Visanòs· Buelh e Vesinc· Bonnut· Bòrça· Bordèras· Bòrdas· Lo Bòsc d'Arròs· Bocau· Buelh, Buelhòu e Lasque· Borg Garbèr· Bolhon· Bomort· Bordetas· Bornòs· Brutges, Capbis e Mieihaget· Bunhenh· Bergarona· Buròs· Buròssa e Mendossa· Busiet· Busi· Cabidòs· Cadilhon· Càmer· Cardessa· Carrèra· Carressa e Cassabè· Castanheda· Castèida deu Camin· Castèida e Candau· Castèida e Doat· Casterar e Lobish· Castèth· Castèthbon· Castethins· Castèthnau e Camplong· Castèthner· Castèthpugor· Castilhon d'Artés· Castilhon· Cauviòs e Lòs· Sescau· Cèta e Eigun· Sharra· Clarac· Coarrasa· Conchès· Corbèras e Avera· Còuledan, Lube e Boast· Cobluc· Croselhas· Cuqueron· Denguin· Diussa· Doason· Dònhen· Domin· Aigas Bonas· Escòt· Escor· Escobés· Escot· Escuras· Eshlorentias· Espeisheda· Espiuta· Espuei· Estialesc· Estòs· Eth Saut· Eisús· Hiars· Hishós e Rimajor· Gavaston· Gant· Garraleda e Montdevath· Garlin· Garòs· Gaion· Gelòs· Gèr· Jarderés· Gèra e Belesten· Geronce· Gèus d'Arsac· Gèus d'Auloron· Güèrs· Gomèr· Guishe · Guinarte e Paréntias· Gurmençon· Gurs· Hagetaubin· Haut deu Bòsc d'Arròs· Herrèra· Higuèra e Soja· L'Espitau d'Orion· Horcs· Idron· Aigon· Isesta· Jaces· Juranson· Lar Mondran· Lars· Ceserac· Lahòra· La Bastida de Vièlafranca· La Vatmala· L'Abatut Higuèra· La Veiria· La Cadea· La Comanda· Lac· Lagòr· Lagòs· Lahontan· La Horcada· Lalonga· Lalonqueta· Lamajor· Lana de Varetons· Lanecauva· Lanaplan· Laruenh· La Reula· Laruntz· Las Claverias· Lasa· La Sèrra· La Seuva· La Sauvetat· Lai e Lamidon· Laduish· Lee· Les e Atàs· Lenveja· Lème· Lèren· Lescar· Lascun· Lespièla· Lesporcin· L'Estela e Bètharram· Lishòs· Limendós· Liuron· Lombiar· Lonçon· Lons· Lobienh· Ardiòs e Ishèra· Hlorentias· Lobier de Baish· Lobièr de Haut· Lobinhèr· Lo Luc e Armau· Luc Arrèr· Lucgarrièr· Luc· Lurbe e Sent Cristau· Luçanhet e Luçon· Lo Lis· Malaussana· Mascarans e Haron· Marcelhon· Marslac· Maspièr, la Lonquèra e Julhac· Maucòr· Maura· Masèras e Leson· Maseròlas· Melhon· Lo Merac· Mespleda· Mialòs· Miaucenç e Lanuça· Mirapeish· Moguerre· Monmans· Momin· Monassut e Audirac· Montcauv· Montclar· Monenh· Montpesat· Montsegur· Mont· Montagut· Montaner· Montardon· Montaut· Lo Mont e Dissa· Monthòrt· Montòri· Morlans· Morlana· Moguerre· Mohós· Momor· Morencs· Navars· Narcastèth· Narp· Navalhas e Angòs· Navarrencs· Nai· Noguèras· Nostin· Augèna e Camptòrt· Augeu· Auloron Santa Maria· Oràs· Aurin· Orion· Aurriula· Ortès· Òs· Òs e Marcelhon· Òussa· Aussencs· Aulhon· Ossa· Ausencs e Montestruc· Pagòla· Parbaïsa· Pardias· Pardias-Pietat· Pau· Pèiralonga e Avòs· Piets, Plasença e Mostron· Puei de Lescar· Puei d'Auloron· Poms· Ponçon Devath e lo Potz· Ponçon Dessús· Pontac· Pontiac e Vièlapinta· Portèth· Poliac· Porciuvas e Bocoa· Preishac de Geusvath· Preishac de Navarrencs· Precilhon· Pujòu· Ramós· Revenac· Rivarroi· Riupeirós· Ribahauta· Hrontinhon· Sent Avit· Sent Armon· Semboès· Sent Castin· Sendòs· Senta Coloma· Sent Haust· Sent Guironç· Sent Gladia, Arriba e Munenh· Sent Güenh· Sent Jacme· Sent Joan Potge· Sent Laurenç e Bretanha· Sent Medard· Sent Pèr de Lèren· Sent Vincenç· Salias· Salas de Baura· Salas· Samas· Sançons e lo Lhon· Sara· Sarporencs· Sarrança· Seuvòla· Sauceda· Saut de Navalhas· Sauvanhon· Seuvalada· Sauvatèrra· Sevin· Sètza e Maubèc· Setzèra· Semiac e Blaishon· Sendèts· Sèrras Castèth· Sèrra de Morlans· Sèrra· Sevinhac· Sevinhac e Meirac· Cimacorba· Siròs· Somolon· Sus· Susmior· Tabalha e Usquenh· Tadossa e Aussau· Taron, Sadirac e Vièlanava· Tarsac· Tèsa· Urdès· Urdòs· Uròst· Usand· Usenh· Usòs· Urt· Berdets· Lo Vialèr· Vièlanava d'Artés· Vièlanava de Navarrencs· Vièla Segura· Vinhas· Vièlafranca· Vivent