VOOZH about

URL: https://oc.wikipedia.org/wiki/Maulion

⇱ Maulion e Lisharra — Wikipèdia


Vejatz lo contengut
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Maulion)
Maulion e Lisharra
Mauléon-Licharre
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
👁 Image
Vista generau de Maulion.
👁 Image
Armas
Geografia fisica
Coordenadas ,
Superfícia 12,80 km²
Altituds
· Maximala
· Minimala

521 m
133 m
Geografia politica
Region istorica Bascoat 👁 Image

Parçan Sola 👁 Armas de Sola

Estat 👁 Bandièra de França
França

Region
75
Nòva Aquitània 👁 Image

Departament
64
Pirenèus Atlantics 👁 Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics

Intercom
246401764
du pays de Soule - Xiberoa
Cònsol Michel Etchebest (2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
3 069ab.
👁 Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 300 ab.
Densitat 239,77ab./km²
Autras informacions
Còde postal 64130
Còde INSEE 64371

Maulion e Lisharra (Maule-Lextarre en basco, Mauléon-Licharre en francés) qu'ei la capitau istorica de la província tradicionau de Sola, au Bascoat, administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics de la region de Nòva Aquitània.

Qu'ei traucada per l'arriu d'Uhaitzandi.

Las comunas tòcatocantas que son Biudòs-Avensa de Baish au nòrd, Sherauta a l'èst, Garindenh e Ain·harp a l'oèst, e Arroquiaga e Gotenh-Libarren au sud.

Maulion que ho fondat au sègle XIau, enter 1050 e 1070, devath lo vescomtat d'Aquitània, qui vadó propietat d'Anglatèrra 1307-1449, inclusent Sola. Que's desvolopè sus la fauda deu còth on èra un castèth hortificat. En 1449 Gaston IV de Foish-Bearn qu'assetgè e prengó la vila. Totun, arron de vint ans, los estatjants que's rebelèn e se'n liurèn. Au sègle XVIau que i governè la familha Beltzuntze. En 1841 que ho fusionat dab Lisharra.[1]

Enter los sons monuments, que s'arremarca la glèisa de Santa Maria, bastida au sègle XIVau e restaurada au sègle XVIIau, lo castèth de Maulion, sièti deus governants de Sola desempuish la creacion deu vescomtat, lo castèth o palais d'Andurain, qui'u comencèn de bastir au sègle XIIau e qui ua grana part e ho desbastida en 1642, l'ostau de Bela e lo Mercat, de 1765.

👁 Image

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Maulion e Lisharra.

.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Michel Etchebest
març de 2001 2008
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar «persona»
v· d· m
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3069, totala: 3300
👁 Image


196219681975198219901999200620072008




Cercar
Cercar
3 255
3 228
3 216
3 440
20092010
3 205
3 422
3 218
3 434
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962: Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
👁 Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Luòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Referéncias

[modificar lo còdi]
  1. “N°9218. Lois relatives à des changements de Circonscriptions territoriales. Au Palais des Tuileries, le 19 Mars 1841. [...] Huitième loi (Basses-Pyrénées). Article 1er. Les communes de Licharre et de Mauléon, canton et arrondissement de ce nom, département des Basses-Pyrénées, sont réunies en une seule, dont le chef-lieu est fixé à Mauléon.” Bulletin des lois du royaume de France, N°798, 1 d'abriu de 1841. Compilat dens Bulletin des lois du royaume de France. IXe série. Règne de Louis-Philippe Ier, roi de Français. Tome vingt-deuxième, París: agost de 1841. p. 491
v· m
👁 Image
Comunas de Sola
Ain·harpAlòs-Sibàs-AvensaArrast-LarrebiuArroquiagaArüe-Ithorrotze-OlhaibiAucet-Aucet Juson-SunarretaAussurucBarcusBerroganh-LaruntzBiudòs-Avensa de BaishCamon-CihigaDomesenh-BerrautaEcharriEchebarEspés-UndurenhEsquiula==Referéncies== GarindenhGestarsGotenh-LibarrenHauzeIdauze-MendiLacarri-Aran-Sharrita de HautLaguinga-RestoaLarrauL'Espitau Sent BlasiLic-AtereiLishans-SunarLohitzüne-OihergiMaulionMenditaMontcajòla-Larròri-MendibiuMontòriMuskildiOrdiarpOssaranh-ArribarèitaOssàs-SuharaPagòla==Referéncies== Sauguís-Sent EstèveSenta GràciaSharrita de BaishSherautaTardets-SorholusTres Vièlas 👁 Armas de Sola
1Aquera comuna, bearnesa devath lo Regim Ancian, qu'ei generaument represa dens las listas de comunas soletinas, la populacion i estant tradicionaument bascofòna. Uei lo dia non hè pas partida deu "Bascoat" dens lo sens de la lei dita Pasqua de 1995.
2 Aquera comuna, generaument omesa dens las listas de comunas soletinas, qu'ei traversada per la termièra de Sola e de la Baisha Navarra.
v· m
👁 Image
Comunas deus Pirenèus Atlantics en Bascoat
Baisha Navarra Ahatsa-Altzieta-Bazkazane· Ahetze· Aicirits-Camon-Suhast· Aiherra· Aintzila· Ainhoa· Ain·harp· Aldudas· Amenduish-Oneis· Amoròs-Sucòs· Aniça-Montgelós· Aucet-Aucet Juson-Sunarreta· Aldudas· Alòs-Sibàs-Avensa· Amenduish-Oneis· Amoròs-Sucòs· Anglet· Anhauze· Arancon· Arberàs-Silego· Arboet-Sussauta· Arbona· Arcangós· Arhantsusi· Armendaritze· Arnegi· Arrauta-Sharrita· Ascain· Azkarate· Banka· Bardòs· Basusarri· Beguiòs· Behaskane-Laphizketa· Behorlegi· Bidarrai· Bidart· Biriatu· Briscós· Bunuze· Bussunarits-Sarrasqueta· Buztintze-Hiriberri· Cambon· Càmer· Ciboro· Echarri· Echebar· Eiheralarre· Escòs· Espeleta· Esquiula· Ezterenzubi· Gabat· Gamarte· Garrüze· Guetaria· Haltsu· Hauze· Heleta· Hendaia· Hozta· Ibarrola· Idauze-Mendi· Ihòut· Ilharre· Irisarri· Irulegi· Issòr· Isturits · Izpura· Itsasu· Jatsu· Jatsu Garazi· Jutsi· La Bastida de Clarença · Labets-Biscai· Lakarra· Lacarri-Aran-Sharrita de Haut· Landibarre· Larzabale-Arroze-Zibitze· Larresoro· Larribarre-Sorhapürü· Lasa· Lekunberri· Lohitzüne-Oihergi· Luhuso· Lüküze-Altzümarta· Makea· Mansparrauta· Meharin· Mendibe· Meritenh· Biàrritz· Muskildi· Oreguer· Ossés· Ostankoa· Òstavath-Asme· Pagòla· Sent Estève· Sent Estève de Baigòrri· Sent Joan lo Vielh· Sent Joan Pè de Pòrt· Sent Just-Ibarre· Sent Martin d'Arberoa· Sent Martin d'Arròsa· Sent Palai· Sent Miquèu· Suhescun· Uhart de Cisa· Uhart de Micse· Urepele· Veiria· Vergüei-Vièlanava· Zaro· Zuraide
Labord Bonlòc· Hasparn· Lahonça· Luhuso· Mendiondo· Sara· Sent Joan de Lus· Sent Pèr d'Irúber· Sent Pèr de Nivela· Urcueit· Urrunha· Ustàrits· Vièlafranca·
Sola Alòs-Sibàs-Avensa· Arrast-Larrebiu· Arroquiaga· Arüe-Ithorrotze-Olhaibi· Aucet-Aucet Juson-Sunarreta· Aussuruc· Barcus· Berroganh-Laruntz· Biudòs-Avensa de Baish· Camon-Cihiga· Domesenh-Berrauta· Echarri· Echebar· Espés-Undurenh· Esquiula· Garindenh· Gestars· Gotenh-Libarren· Hauze· Idauze-Mendi· Lacarri-Aran-Sharrita de Haut· Laguinga-Restoa· Larrau· L'Espitau Sent Blasi· Lic-Aterei· Lishans-Sunar· Lohitzüne-Oihergi· Maulion· Mendita· Montcajòla-Larròri-Mendibiu· Montòri· Muskildi· Ordiarp· Ossaranh-Arribarèita· Ossàs-Suhara· Pagòla· Sauguís-Sent Estève· Senta Gràcia· Sharrita de Baish· Sherauta· Tardets-Sorholus· Tres Vièlas
v· m
👁 Image
Comunas occitanas deus Pirenèus Atlantics (Baish Ador, Bearn)
Aast· Avera· Avidòs· Avitenh· Abòs· Acós· Anhòs· Ansa· Andonsh· Andrenh· Angais· Anglet· Angós· Anòs· Anoja· Aràmits· Arranco· Lajuson· Araus· Arbús· Arcangós· Aren· Arèssi· Areta· Arganhon· Argelòs· Arget· Arnós· Arricau e Bòrdas· Arrien· Arròs de Nai· Arrosés· Artés d'Asson· Artés de Biarn· Artigalotan· Artigaloba· Artics· Arudi· Arsac e Arrasiguet· Asasp e Arròs· Assat· Asson· Asta e Bion· Astis· Atòs e Aspins· Aubertin· Aubin· Aubons· Audaus· Augar· Auriac· Aurions e Idèrnas· Aussavièla· Autarriba· Autivièla, Sent Martin e Vidèren· Aidia· Aidius· Vaths de Bearn· Valensun· Balèish· Valirac e Maumosson· Valiròs· Barinco· Berrauta e Camun· Barzun· Bassilhon e Bausèr· Bastanès· La Bastida de Clarença· Baudreish· Baiona· Vedelha· Bedós· Bailòc· Benejac· Ventajor e Serèr· Biost· Berencs· Vernadèths· Bescat· Vesingran· Vetrac· Beuste· Veiria· Biàrritz· Bidaishe· Bidòs· Vièla· Vilhèras· Vilhèra· Viron· Visanòs· Buelh e Vesinc· Bonnut· Bòrça· Bordèras· Bòrdas· Lo Bòsc d'Arròs· Bocau· Buelh, Buelhòu e Lasque· Borg Garbèr· Bolhon· Bomort· Bordetas· Bornòs· Brutges, Capbis e Mieihaget· Bunhenh· Bergarona· Buròs· Buròssa e Mendossa· Busiet· Busi· Cabidòs· Cadilhon· Càmer· Cardessa· Carrèra· Carressa e Cassabè· Castanheda· Castèida deu Camin· Castèida e Candau· Castèida e Doat· Casterar e Lobish· Castèth· Castèthbon· Castethins· Castèthnau e Camplong· Castèthner· Castèthpugor· Castilhon d'Artés· Castilhon· Cauviòs e Lòs· Sescau· Cèta e Eigun· Sharra· Clarac· Coarrasa· Conchès· Corbèras e Avera· Còuledan, Lube e Boast· Cobluc· Croselhas· Cuqueron· Denguin· Diussa· Doason· Dònhen· Domin· Aigas Bonas· Escòt· Escor· Escobés· Escot· Escuras· Eshlorentias· Espeisheda· Espiuta· Espuei· Estialesc· Estòs· Eth Saut· Eisús· Hiars· Hishós e Rimajor· Gavaston· Gant· Garraleda e Montdevath· Garlin· Garòs· Gaion· Gelòs· Gèr· Jarderés· Gèra e Belesten· Geronce· Gèus d'Arsac· Gèus d'Auloron· Güèrs· Gomèr· Guishe · Guinarte e Paréntias· Gurmençon· Gurs· Hagetaubin· Haut deu Bòsc d'Arròs· Herrèra· Higuèra e Soja· L'Espitau d'Orion· Horcs· Idron· Aigon· Isesta· Jaces· Juranson· Lar Mondran· Lars· Ceserac· Lahòra· La Bastida de Vièlafranca· La Vatmala· L'Abatut Higuèra· La Veiria· La Cadea· La Comanda· Lac· Lagòr· Lagòs· Lahontan· La Horcada· Lalonga· Lalonqueta· Lamajor· Lana de Varetons· Lanecauva· Lanaplan· Laruenh· La Reula· Laruntz· Las Claverias· Lasa· La Sèrra· La Seuva· La Sauvetat· Lai e Lamidon· Laduish· Lee· Les e Atàs· Lenveja· Lème· Lèren· Lescar· Lascun· Lespièla· Lesporcin· L'Estela e Bètharram· Lishòs· Limendós· Liuron· Lombiar· Lonçon· Lons· Lobienh· Ardiòs e Ishèra· Hlorentias· Lobier de Baish· Lobièr de Haut· Lobinhèr· Lo Luc e Armau· Luc Arrèr· Lucgarrièr· Luc· Lurbe e Sent Cristau· Luçanhet e Luçon· Lo Lis· Malaussana· Mascarans e Haron· Marcelhon· Marslac· Maspièr, la Lonquèra e Julhac· Maucòr· Maura· Masèras e Leson· Maseròlas· Melhon· Lo Merac· Mespleda· Mialòs· Miaucenç e Lanuça· Mirapeish· Moguerre· Monmans· Momin· Monassut e Audirac· Montcauv· Montclar· Monenh· Montpesat· Montsegur· Mont· Montagut· Montaner· Montardon· Montaut· Lo Mont e Dissa· Monthòrt· Montòri· Morlans· Morlana· Moguerre· Mohós· Momor· Morencs· Navars· Narcastèth· Narp· Navalhas e Angòs· Navarrencs· Nai· Noguèras· Nostin· Augèna e Camptòrt· Augeu· Auloron Santa Maria· Oràs· Aurin· Orion· Aurriula· Ortès· Òs· Òs e Marcelhon· Òussa· Aussencs· Aulhon· Ossa· Ausencs e Montestruc· Pagòla· Parbaïsa· Pardias· Pardias-Pietat· Pau· Pèiralonga e Avòs· Piets, Plasença e Mostron· Puei de Lescar· Puei d'Auloron· Poms· Ponçon Devath e lo Potz· Ponçon Dessús· Pontac· Pontiac e Vièlapinta· Portèth· Poliac· Porciuvas e Bocoa· Preishac de Geusvath· Preishac de Navarrencs· Precilhon· Pujòu· Ramós· Revenac· Rivarroi· Riupeirós· Ribahauta· Hrontinhon· Sent Avit· Sent Armon· Semboès· Sent Castin· Sendòs· Senta Coloma· Sent Haust· Sent Guironç· Sent Gladia, Arriba e Munenh· Sent Güenh· Sent Jacme· Sent Joan Potge· Sent Laurenç e Bretanha· Sent Medard· Sent Pèr de Lèren· Sent Vincenç· Salias· Salas de Baura· Salas· Samas· Sançons e lo Lhon· Sara· Sarporencs· Sarrança· Seuvòla· Sauceda· Saut de Navalhas· Sauvanhon· Seuvalada· Sauvatèrra· Sevin· Sètza e Maubèc· Setzèra· Semiac e Blaishon· Sendèts· Sèrras Castèth· Sèrra de Morlans· Sèrra· Sevinhac· Sevinhac e Meirac· Cimacorba· Siròs· Somolon· Sus· Susmior· Tabalha e Usquenh· Tadossa e Aussau· Taron, Sadirac e Vièlanava· Tarsac· Tèsa· Urdès· Urdòs· Uròst· Usand· Usenh· Usòs· Urt· Berdets· Lo Vialèr· Vièlanava d'Artés· Vièlanava de Navarrencs· Vièla Segura· Vinhas· Vièlafranca· Vivent